La intel·ligència artificial està entrant en una nova fase. Hem passat de la fascinació pels grans models i les demostracions espectaculars a una etapa molt més pràctica, en què empreses, administracions i professionals comencen a integrar-la en els seus processos quotidians. La IA ja no és només una tecnologia emergent; s’està convertint en una infraestructura transversal comparable a internet o al núvol.
Al mateix temps, observem una acceleració extraordinària. Cada setmana apareixen nous models, agents autònoms i eines capaces d’automatitzar tasques que fa pocs mesos semblaven exclusivament humanes. Això genera oportunitats enormes de productivitat, innovació i creació de valor, però també planteja interrogants rellevants sobre ocupació, educació, privacitat, concentració de poder i governança.
Europa continua buscant el seu espai entre el lideratge tecnològic dels Estats Units i la capacitat industrial de la Xina. En aquest context, la sobirania digital, la disponibilitat de dades, la computació i el talent esdevenen factors crítics.
Per això crec que el repte principal ja no és si la IA transformarà la societat, perquè això ja està passant. La qüestió és com la utilitzarem, amb quins valors, amb quina regulació i amb quina capacitat per generar prosperitat compartida.
🎬 Vídeo